15/5/11

24ª Marxa Romànica

Marxa Romànica (14-15 de maig de 2011)
Distancia: 80,2 Km
Desnivell: 4.600 m. (+2.300/-2300)
Temps: 14h 20min
Posició: 42 de 141 arribats (van sortir 282)
Tempesta, fang, creuar rieres crescudes que t’arrosseguen, pluja, fang, peus mullats, fang…

 La quarta Marxa d’alta resistència de FEEC es una  de les que te mes distancia i transcorre per un paisatge meravellós, envoltats d'Esglésies romàniques, de rierols, de fonts, de petits camins i de paratges envoltats de la natura. 
El Recorregut ressegueix el GR-176 i transcorre en la seva majoria en la fosca nit. El trams d’asfalt son mínims i això la fa mes bonica

18:00 / 0 Km - Sortim tots de Navàs amb la tempesta tronant a la distancia. De moment comencem corrent i a veure com evolucionem durant la marxa. Les cares comencen a ser conegudes, uns quants estem fent totes les curses d’alta resistència.
El Ferran va massa fort per mi i el deixo anar. Porto mitja hora i ja sem carregen els músculs de davant de la tíbia. Mal rotllo. Decideixo caminar una estona i agafar m’ho amb calma. A més comença a ploure,  així anirem fresquets.
19:33 / 10,6 Km - Arribem al Control 1 i comença a caure la mare de totes les tempestes. Impressionant! Sense pensar surto de la carpa i a mullar-se fins al moll de l’os. Fa temps que no veia ploure d’aquesta forma.
20:47 / 18,6 Km - Ja ens envolta la foscor i continua plovent. No parem de creuar tolls i tolls d’aigua. Alguns ens arriben per sota del genoll. Tinc la sensació d’estar en un d’aquest entrenaments dels cossos especials. A mes fa estona que m’he quedat sol i fa que aquest tram sigui una mica mes salvatge. Sobretot al creuar una riera molt crescuda que se te’n du cap a la perdició. Meravellós!!
22:35 / 27 Km - Alguns avituallaments estan dins de les ermites Romàniques. Aprofito per confessar-me en alguna d’elles, i demanar per la puresa del esperit humà. El meu crec que fa temps que ja l’he perdut. Que hi farem. Ja no tinc molèsties a les cames i puc forçar una mica mes. Les plegaries han funcionat i el sucre de les coques també. 
1:42 / 44 Km - Ja veig Puig-Reig al nostres peus. Això anima perquè es la meitat del recorregut. Continuo sol, pensant en les meves coses, i sense pensar en res. Es bonica la sensació de buidor del pensament, sentir-se integrat amb la natura i formar par de tot. Crec que aquestes sensacions son les que justifiquen tot aquest esforç.
5:17 / 62 Km - Acabem de fer un tram de corriols i m’han agafat un grup de tres, dos nois i una noia. D’aquí fins al final anirem fent la goma. Ara jo els avanço i desprès m’avancen ells. Això m’anima a intentar pujar una mica el ritme, encara que les cames ja comencen a carregar-se. Per a mi ja s’ha acabat corre però caminant encara avanço a bon ritme.
6:45 / 70 Km - Comença a sortir el sol. Fa estona que ja no plou i es poden veure els estels. En un tram d’asfalt apago el frontal i m’encanto amb el cosmos. Que petits que som. Ara ve tot un tram de llargues pistes entre camps de blat que es fan molt pesats, però ja queden pocs kilòmetres i això t’empeny.
Creuem unes zones boscoses y a poc d’acabar en espera un altre toll fins als genolls. No arribarem secs al final!!! Tram d’asfalt i ja veiem Navàs. Creuem el Llobregat, aquest per un pont molt bonic i cap al poble.
8:20 / 80,2 Km - Em arribat. Estic molt content. Acabar la Marxa en les condicions que estava a sigut molt mes dur del que tenia que ser.
Encara que el meu entrenament no es el millor, de moment anem arribant al final, i recorrent metres sense parar.
No vull treballar mes i vull recorre camins, pujar muntanyes, escalar roques... sense parar.  Deixeu-me somiar una mica.

2/5/11

8º Meridià Verd

Marxa Meridia Verd (1 de mayo 2011)
Distancia: 74,5 Km
Desnivel: 2362 m. (+1230/-1132)
Tiempo: 12h 04min
Puesto: 47 de 140 llegados.
Bonito, inicio y final. La parte intermedia perfecta para correr muchos ratos por pistas y tramos de carretera.

Llego la tercera de las Marxes d’alta resistencia del FEEC, el Meridia Verd. Es una cursa que resigue un tramo del Meridiano de Dunkerke que va de París a El Masnou. El tramo realizado fue de Sant Joan de les Abadesses a Viladrau, y pasa por: Vallfogona, Vidrà, Sant Pere de Torello, Sant Martí Sescorts, Roda de Ter, Savassona, Sant Julià de Vilatorta.
3:45 - Barcelona. Con un sueño descomunal cogemos el autocar que nos lleva de BCN a Sant Joan de les Abadesses. La cabezada hasta llegar no me la quita nadie.
6:00 - Llegamos y nos juntamos con los que vienen de Viladrau. Ni unos ni otros sabemos dónde está la salida. Damos dos vueltas a la iglesia para calentar y llegamos a la salida. Buen ambiente y ganas de comenzar ya que parados hace un poco de frio, unos 9ºC.
6:30 / 0 Km - Comenzamos el 8º Meridiá Verd. Las sensaciones son buenas, me lo iba a tomar con calma pero comienzo a correr con los demás y me voy animando. Creo que será como la anterior marxa, comenzaré un poco más fuerte y luego a sufrir al final. En fin, esto es lo que me gusta. Pronto comenzamos a subir. En si el Meridiá es una subida muy fuerte y luego a bajar y llanear mucho tiempo, hasta el final que toca volver a subir hacia Viladrau.
Subo al Castell de Milany y planeo por las verdes planicies hasta el Puig de l’Obiol entre las últimas neblinas de la mañana, con el rocío acariciando mis tobillos. Esos instantes me marcaran por siempre.
Con gran ilusión llego a Vidrà (19,52 Km) y después al Control 3 (31,88 Km). Hemos pasado cuatro veces por ríos mojándonos en frías aguas. Nos perdimos en un tramo en el cual íbamos distraídos Rafa y yo, hablando de todo y de nada. Como no tenemos bastantes kilómetros añadimos un par más y llegamos a Roda de Ter (45,14 Km).
Empiezo a pagar el ritmo inicial. El isquiotibial izquierdo comienza a cargarse y a partir de aquí se me acabó el correr, comienzo a caminar pero intento mantener buen ritmo.
Pasamos por Savassona (50 Km) y no paro de mirar a la gente escalando y haciendo Boulder. No se puede querer hacer de todo. Es impresionante lo que me llenan todos los deportes relacionados con la naturaleza. En toda esta zona las marcas escasean y me vuelvo a pasar un cruce. Pierdo unos 20 minutos junto con otros dos participantes. Uno es un hombre que debe tener más de 60 años y tiene unos gemelos como troncos. Imposible seguirlo, a partir de aquí solo me queda ir a mi rollo sin intentar forzar más de la cuenta o no llegaré.
Las últimas rampas (65Km) hacia Viladrau son tremendas, el cansancio acumulado se nota y cuando llegas al pueblo la emoción inevitablemente te embarga.
18:00 / 74,5Km - A sido una marxa extraordinaria. No paro de maravillarme de las capacidades del ser humano. Cuando crees que ya no puedes más aún te quedan fuerzas que se apuntalan en la voluntad.

Tonyo (tonyo_camborio@yahoo.es)
Fotos : Intemperie http://www.facebook.com/intemperiebcn















Video: Bàrbara i l'Àlex d' SPORT VICIOUS
http://www.sportvicious.com/2011/05/8-meridia-verd-intemperie.html

Vive la vida

Ktoflu
Vive la vida y deja que ella viva en ti
Desprendete del lastre de tus miedos